Un paisatge reverberant, laberíntic, fangós, dens i estrellat
«Y la visión lejana del centro apenas visible, y la visión que los claros del bosque ofrecen, parecen prometer, más que una visión nueva, un medio de visibilidad donde la imagen sea real y el pensamiento y el sentir se identifiquen sin que sea a costa de que se pierdan el uno en el otro o de que se anulen.»
María Zambrano, Claros del bosque
María Zambrano, Claros del bosque
Una exposició és un paisatge, un ecosistema de relacions vulnerables on som convocadis per l’espessor de l’entorn, per la complexitat del que ens envolta. El paisatge on ens situem no és el clar del bosc, però el té com a centre i com a promesa de l’existència d’un horitzó pausat i lluminós, sempre més enllà però sempre a la vora. Així, prenem la idea de paisatge no com a referent de l’ideal, sinó com a espai de tensions, com a marc on floreixen les problemàtiques que afecten el nostre present i es desfan els binarismes.
Com sona una sala buida quan deixa d’estar-ho? Com sona un bosc quan hi broten les llavors? Com es para atenció al soroll de fons quan hi ha tantes veus? L’eco és la respiració del bosc. L’eco no s’anticipa i es dilueix quan neix, sinó que es queda a viure en nosaltres com una ona, com un impacte subtil sobre el nostre cos que ens recorda que estem acompanyadis. L’eco no delata el seu origen; ens convida a seguir-lo, a reorientar-nos sense referent. L’eco no és únic, sinó múltiple, apunta cap a moltes direccions i ressona en racons inexplorats. Anar cap a l’eco pot ser una manera d’endinsar-se en el que és desconegut, de perdre l’autonomia, de deixar enrere la nostra humanitat, d’entendre que formem part de l’esdevenir d’un tot.
Un paisatge reverberant, laberíntic, fangós, dens i estrellat és un viatge iniciàtic en què, a partir de divuit projectes, esdevenim l’arcà de l’ermità: a la recerca de la llum només trobarem més textures a la foscor. En tot cas, lis artistes són el fanal per reorientar-nos, l’eina amb què ens submergirem en les profunditats de l’ésser, la brúixola desajustada que ens convida a caminar en espiral cap allà on el cos es desfà.
a cura d’amor rumor
07.11.2024 - 19.12.2024
Sala d’Art Jove (Barcelona)
Artistes: Aeren Sànchez, aïda e. borràs, Alicia Arévalo, Caterina Miralles Tagliabue, Duna Llobet Soto, Eduard Olesti, Elsa Casanova, Emma Prats, Gerard Borràs, Helena Calafell Muñoz-Castanyer, Laia Velasco Flo, Abril Carretero i Balcells, Maria Roy Deulofeu, Mikel Adán Tolosa, Irene Rojo, Mireia Molina Costa, Oscar Moya Villanueva, Pseudodiseño (Júlia López i Roger Monfort), Salem Amar i teresa w ･*:｡.｡:*･゜ﾟ･*.
Fotografia: Irene Royo