Rere un plec, la tovesa
«Però on anem?
Anem a cavalcar pel món.
I veurem què els passa a altres dones
i què senten.»
Mari Chordà, Montse Clavé i Ana Díaz Plaja, Las entrañablesas,1977
Anem a cavalcar pel món.
I veurem què els passa a altres dones
i què senten.»
Mari Chordà, Montse Clavé i Ana Díaz Plaja, Las entrañablesas,1977
Moure’s pel museu com una massa. Bellugar-nos juntis, sabent que no ens deixarem anar, que a cada pas som més tovis, més una mateixa cosa. Formar una horda d’entranyablesses i trotar a l’uníson per fer vibrar la mirada, per provocar la desfeta de la representació. Plegar una imatge i fer-ne emergir un poema. Aquesta acció col·lectiva parteix d’una cartografia de desitjos mutant i inacabada.
De la mà d’Alba Mayol, Eva Fàbregas i Ariadna Guiteras, ens endinsarem a l’imaginari de Mari Chordà com si fos un gorg inundat de possibilitats. Ens hi capbussarem per escoltar la seva poesia arcana, per descobrir com es deformen les imatges quan tot esdevé humit. Enllaçades per la veu de blanca arias, les quatre artistes articularan un itinerari performàtic en què, a partir de gestos propis de les seves pràctiques, ens convidaran a resseguir els vincles entre les arts i els feminismes, així com a ampliar i escalfar el seu llegat (est)ètic. Aquesta activitat és un donanatge lliure, un ritual d’agraïment i d’expansió, un intent d’habitar el museu de forma tova i interconnectada, un assaig per encarnar, finalment, el plec.
10.01.2025
MACBA (Barcelona
Fotografia: Dani Cantó